Florència va recordar el 71è de la deportació dels jueus als camps de concentració a Florència

Diumenge passat, l'alcalde Darío Nardella era al binari 16 della Stazione di S. M. Novella alla commemorazione della partenza del primo convoglio di deportati ebrei, que va tenir lloc el 9 Novembre 1943.

Un violació de la seu de la comunitat jueva de la Via Farini marcada, Fa setanta anys, el destí de molts jueus a Florència.

Era l’alba del 6 Novembre 1943 quan els nazis-feixistes van decidir colpejar a la comunitat jueva, prop de tres centenars de persones atrapades i apilats a l'estació de Santa Maria Novella, mai destinat a tornar.

A far scattare la retata furono le SS tedesche ma anche i militi italiani della Repubblica di Salò.

Tres dies després de, la 9 Novembre, Els vagons meta segellada van abandonar el camp d'extermini d'Auschwitz, on els Jueus van arribar a la 14 Novembre: 193 els presoners van ser assassinats immediatament a les cambres de gas.

A la llista de deportats també va incloure vuit fills nascuts després 1930 i 30 ancians, nascut abans 1884.

El més jove tenia Leah Vitale, nascut a 1942, les majors d'Alemanya i Fanny va tenir 93 anys.

Diumenge passat, el record de la ciutat de Florència, en el 71th aniversari de la deportació a la presència, entre d'altres, La regidora de Benestar Sara Funaro, Rabbino de Joseph Levi, el president de la Comunitat Jueva de Florència Sara Cividalli, Senador Rosa Maria Di Giorgi i el regidor Thomas Grassi.

“Aquest aniversari sempre s'ha deixat sentir per la nostra ciutat gràcies a la comunitat jueva de Florència - va dir en el seu discurs l'alcalde Nardella - és una altra senyal de com Florència viva la seva identitat com a ciutat de la pau, Memòria, Alliberament. Però no n'hi ha prou amb recordar, ha d'actuar. Una acció concreta és ser capaç de tenir l'oportunitat d'acollir el Memorial italià en el Bloc de Florència 21 di Auschwitz. Es col·loca en els espais Ex3, 1 Gavi Nana”.

“El Memorial serà una eina addicional per treballar amb els nostres joves - va dir l'alcalde - a través de la memòria i l'educació pot seguir creixent les llavors del respecte i el diàleg. Quan ja no tenim testimonis directes de l'Holocaust el major testimoni és el de la història dels quals, per llaços de sang o amistat, escoltat les atrocitats comeses durant aquest període. Per al cultiu de la memòria és el vehicle més gran”.

En 1931 viscut a Florència 2.730 Jueus.

Les lleis racials i la persecució de l'Holocaust dur cop a la comunitat: després de la guerra es va mantenir en menys de 1200.

La persecució també es va dirigir als edificis amb la destrucció de la petita sinagoga a Via de 'Jueus i la devastació greu sofert pel temple.

La comunitat jueva, vell, que es remunta a l'època romana hi havia donat molt a Florència en l'àmbit de la cultura, pels editors all'italianista Attilio Momigliano, a través de l'advocat Federico Cameo i el psicoanalista Enzo Bonaventura.

Però fins i tot abans que els jueus havien participat activament en el Renaixement florentí i la Primera Guerra Mundial.