Dijous al Teatre Puccini en Res "Scompagine"

"En una habitació tancada, una dona està a l'espera per a una operació que va a esborrar de la ment i els ulls l'altra observació, la seva confident al·lucinació que ha estat sempre una relació d'afecte i l'hostilitat ". Així escriu Res d'obrir paraules del seu "Scompagine", un monòleg que també crida: "Dramedy".

En l'escena, una dona, de la vellesa, però indefinible, clavat en una vella cadira, evidentment, el seu favorit, que es pregunta, i ens demana: on són? Llavors comença a comptar, en una mena de diàleg amb una mateixa que estima i odia.

El flux de manera que els esdeveniments d'una història, una vida, la sua: amors i terrors, el pare de la seva filla i l'Home Negre (en cas contrari, quatre homes negres!), viatjar viatges reals i imaginaris, un "fora del matrimoni", la cura, hospitals, le osservazioni sbrigative degli “psicoqualcosa”. Sí, perquè aviat ens adonem que aquesta dona no pertany a la categoria de "sa", però és part d'aquests "organismes estudiar per ser entès", i que massa sovint es destrueixen. Però ella ho fa: assegut a la seva cadira motoritzada, fer-se càrrec de l'escena i no vaga, mettendoci a confronto con una vita vissuta, dins i fora, perillosament i amb alegria.

Llei, diu, està esperant el "neuroleptoanalgèsia" que lliurarà el mateix si això molesta. És, sens dubte, un cas clínic, però l'espectador entén i sent que diu, extrems, un punt focal del nostre ésser en el món, 1 sempre hagi almenys dos: els nostres pensaments i que m'escolten.

Com serà el xoc? Realment l'altra que serà sacrificat? La donna si chiede e ci chiede: és millor estar sa, però sentir-se malalt o estar malalt però sentir saludable?

Amb el seu text "Scompagine" Res disposa oportunitat cobdiciosos: la creació real d'un personatge, idiosincràtic i excessiva, sobre la part superior i molt humà. Ofereix al públic l'oportunitat de conèixer a aquesta dona extraordinària, que ens enfronta amb preguntes inoblidables, amb fantasies que es poden compartir i una imaginació vibrant que fa que tot el que toca, tot el que sent o veu.

Matt Lattanzi

Pel nombre 49 - Any II 28/01/2015

 

"Scompagine" Res
llums i els accessoris Andrea violar
vestuari d'Antonio Marras
dirigida per Alessandro Fabrizi
Entrades
El sector € 20,00
II sector € 16,00
(prevenda exclosos)
Prevenda
Cassa del Teatre Puccini (Divendres i dissabte de 15.30 a 19.00)
Taquilla Regional de Circuit.
Compra en línia a http://www.boxol.it
Infoline: 055.362067 – 055.210804
www.teatropuccini.it – info@teatropuccini.it
www.facebook.com/teatro.puccini
Twitter @ TeatroPuccini