Maria Cristina Ogier. El més feliç dels meus dies

Curta existència a aquest servent de Déu, gastat vivint amb càncer, ella va ser diagnosticada com un nen, però, una vida plena, aventurer, ara joiosa de ser informat pel periodista del diari La Nació en el llibre “Maria Cristina Ogier. El més feliç dels meus dies”, publicat per la Società Editrice Fiorentina, (168 pàgines, 12 euro).

Un conte, a Moschella, que parteix per l'expectativa dels pares, Gina i Enrico, anhelat una filla, i un amor que s'ha confirmat amb el descobriment de la malaltia, i especialment en el calvari de visites i tractaments.

Una vida curta, que té el seu punt de suport en la primera escola, a continuació, en els sagraments rebuts de Don Giancarlo Setti, trobada amb el Pare Pius, peregrinacions a Lourdes, somnis en què parla amb Jesús, i que segueix, fins a l'últim alè, com un jove estudiant a la parròquia, grups de caritat, per a les missions, la idea de recaptar diners per comprar un vaixell per a ser enviat als frares franciscans al Brasil, per utilitzar com un dispensari al llarg de l'Amazones.

El nom de Maria Cristina Ogier també està vinculada all'Unitalsi amb la qual, malalt, que està al servei dels altres pacients, i el Centre d'Ajuda a la Vida: la primera d'una sèrie de centres d'ara present a tot Itàlia, fundada pocs anys després de la seva mort.

El centre de Florència, ara més actiu que mai, les instal·lacions de la Basílica de Sant Llorenç, neix de la inspiració de Maria Cristina, que el compromís del pare en la batalla contra l'avortament li van demanar de lluitar no només amb les armes de la política, sinó també amb els de la caritat: “Pare, no deixi que aquestes nenes queden sols i perden el seu nadó”.

Nel video l’intervista di Franco Mariani all’autore del libro, el també periodista Duccio Moschella.

Frank Mariani

Pel nombre 43 -L'any 10/12/2014